Samuelson i Domínguez rescaten al Avenida per forçar el tercer partit

 

Foto: Miguel Ángel Polo

El segon partit de la final de la Lliga Femenina Endesa entre València Basket arrencava amb 1.500 espectadors a la graderia i molta expectació. Per a les valencianes, l’oportunitat de proclamar-se campiones de la Lliga Femenina per primera volta a la seua història; per a les salmantines un ‘matx-ball’ per seguir vives a la final i forçar el tercer partit.

València Bàsquet començava l’encontre una mica més intens que el seu rival, el que li permetia establir les primeres diferències a l’electrònic. Primer, amb un triple de Queralt Casas posava el 8-4, i, més tard, una cistella de Gulich, disparava a les ‘taronja’ fins als 9 punts d’avantatge, obligant Avenida a demanar el primer temps mort del partit (17-8, minut 5). La mateixa Gulich a rebre un fort colp acte seguit, i, eixa confusió es va traslladar a la resta de l’equip, que transità una mica confús fins al final del primer quart. Això ho aprofita Avenida, per tornar a posar-se en partit (23-18).

El segon quart va tindre dues cares, una per a cada equip. Començava colpejant primer València Bàsquet amb un triple de Trahan-Davis i una gran cistella a anella passada de Cristina Ouviña, establint la màxima renda al marcador per a un València Bàsquet que estava molt encertat (31-22, equador del segon quart). Les valencianes sortejaven bé la duresa, a voltes excessiva, amb que s’empleaven les seues rivals. La renda s’estirà fins als deu punts i, Avenida, com era d’esperar, reaccionà. València Bàsquet va baixar el seu ritme encistellador i l’equip salmantí, va anar a poc a poc remuntant de la mà de Hoff i Katie Lou Samuelson per empatar l’encontre amb un parcial de 0-11. El triple final de Silvía Domínguez -quan l’encontre arribava al descans- posava a les de Roberto Iñíguez amb tres punts d’avantatge al pas pels vestidors (39-42).

A la represa el partit va passar ha estar marcat per les imprecisions en ambdós contrincants. Hi havia nervis i es notava a cada atac. Amb màxima igualtat l’encontre arriba a l’equador del tercer quart amb 41-44, moment on les visitants estiraren el seu avantatge fins als sis punts (48-54, a 3 minuts per al final del tercer quart). L’aparició de Queralt Casas i una cistella sobre la botzina de Leticia Romero ho deixaven tot per decidir a l’últim (56-56).

L’ inici de l’últim quart torna a estar protagonitzat per l’escassesa d’encert. A sis minuts per al final, Trahan-Davis sumà la quarta falta al seu caseller, anant-se’n a la banqueta, deixant al seu equip sense una de les seus principals referents en atac. L’equip valencià sofria sense els seus punts ni els de Queralt però aconseguia mantenir-se en partit (66-67, a 3 minuts per al final). L’encontre es precipitava, de nou, a un final molt igualat. A vint-i-quatre segons per al final un triple de Samuelson augmentava la renda de les visitants fins al 67-72. Pareixia impossible la victòria valenciana, encara així les taronja no es varen rendir i començaren el carrusel de faltes per seguir tenint opcions. Sílvia Domínguez rebé les dos de llançaments lliures i no fallà, empatant la sèrie i duent-la al tercer partit, que es diputarà dijous (74-76, final).