Inma Mateu (1968, Benigànim) fou l'última directora de la Banda Simfònica de Dones de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV). En 2016, fou directora convidada, en 2020, titular. Ella és directora per The Royal Schools of Music, a més de flautista, cantant i professora.
1997, Inma Mateu comença a estudiar direcció. Anys abans, el director de la banda del seu poble, La Tropical de Benigànim, li proposa substituir-lo. Es nega, a pesar de dirigir cors: «Les dones tenim moltes pors i ens exigim molt, em vaig espantar». Segons l’anàlisi del «Encuentro de mujeres del mundo de la música» de 2019, les directores representen un 1 %.
En la Comunitat, la primera directora titular fou Pilar Ruiz en 1986, a Simat de la Valldigna. Les directores progressivament són més visibles, però encara queda feina, segons Inma Mateu. Sostén que la història canvia amb educació i referents. Per això, s’alegra quan xiques li diuen que en veure-la s’han animat a dirigir.
Recorda com un professor li aconsellava tapar-se el «culet» amb jaquetes perquè els homes es fixaren en el seu treball. «Mentre que la vestimenta d’un home no es qüestiona», critica. A més, relata com s’ha sentit ignorada professionalment i com ha sentit en nombroses ocasions l’oració «Ací no dirigeix una dona».
Per a ella, res justifica aquesta desigualtat: «En una audició a cegues, no sabries el sexe pel so. Dirigint tampoc hi ha gestos masculins o femenins, sinó una tècnica». Encara que s’ha avançat en la música amateur, la diferència augmenta al nivell professional. Denuncia que mai ha dirigit una dona el concert vienés de cap d’any i que sols hi ha aproximadament cinc intèrprets femenins, a pesar d’haver-ne reconegudes. A la Banda Municipal de València, hi ha quatre xiques.
Per açò, li sembla necessària la Banda de Dones. «Hem de mostrar-nos per aconseguir un canvi. Els concerts no han de ser sols en març, les dones existim tot l’any», reclama. De fet, s’ha arribat a sentir com un «pallasso» fent el «paripé» en actes commemoratius d’una vegada a l’any i en els mitjans que la fan notícia ara quan fa vint anys que dirigeix.
Finalment, conta com companys li afirmen que les dones estan de moda. Però per a ella, de moda està la roba o un estil musical: «No és moda, la dona sempre ha estat i està».
0 Comentarios