Les campiones, amb el títol aconseguit a Hongria. Foto: FIBA
Quan allà pel 2015 Valencia Bàsquet encetava el seu projecte de l’equip femení al poliesportiu de la Malva-rosa pocs podien imaginar que només sis anys després l’equip taronja estaria alçant un títol. Per aquells temps, el projecte era un embrió que tractava de créixer lentament però ferm, després de que Juan Roig incorporara la pedrera de l'extint Ros Casares per crear el projecte femení del club taronja. Un any després, al 2016, l’equip valencià aconseguia l’ascens a la Lliga Femenina 2 després d’imposar-se en la final al Canoe madrileny. De nou, com ahir va fer Raquel Carrera amb els dos tirs lliures finals, una cistella sobre la botzina de Begoña Pallardó possibilitava la gesta.
L'equip de La Fonteta va començar dominant el duel (12-16, minut 6) amb Queralt Casas com a estilet ofensiu. Les venezianes responien a cada cistella de les taronja en un autèntic partidàs entre dos equips de nivell Eurolliga. Fagbele i Anderson capgiraven el marcador al final del primer quart en un Valencia Basket que començava a notar la baixa de Laura Gil al joc interior (28-24).
Només començava el segon quart una mala passada d'Anna Gómez donava el màxim avantatge a les italianes (30-24), encara que la capitana es refeia amb quatre punts consecutius. L’encert de les italianes i la permissivitat dels àrbrits amb la seua intensitat defensiva, roçant l’ il·legalitat en algunes ocasions, feren que les italianes es trobaren cada volta més còmodes, augmentant la seua renda fins als cinc punts al descans (46-41). Entre la primera falta xiulada al conjunt italià i la segona passaren 18 minuts. Sonava escandalòs, i ho era, veient tot el què estava en joc...
Després del pas pels vestidors el criteri arbitral va canviar: cinc faltes per a les italianes, i una per a les valencianes. I això li va permetre a València igualar el ritme que estaven marcant les seues rivals, per arribar a la batalla final amb empat al marcador (63-63, final del tercer quart).
La igualtat es va mantindre fins a mitjans de l’últim quart, just abans de que el partit entrara en una muntanya russa d’emocions. Primer colpejaren les taronja de la mà de Raquel Carrera, a la postre la protagonista de l’encontre, per ficar al seu equip cinc punts amunt a falta de quatre minuts per al final. Les venecianes ho tornaren a nivetllar, i disposaren de la possessió a 22 segons per al final i amb 79-80 per a València Bàsquet. Anota Petronite per posar-les per davant. Pareixia tot perdut però encara faltava un segon. Ahí va aparèixer la pisarra de Rubén burgos i la qualitat de Raquel Carrera, que rebé una clara falta quan anava a llançar. No dubta la gallega, que anota els dos tirs lliures, donant-li el títol al seu equip i tancant un cercle.
0 Comentarios